Resultats de la cerca

El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu deVilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69…

Queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila El nom fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa L’indret on fou bastit elcastell i la vila domina la vall del riu deVilamalefa , afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares i…

Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, elcastelldeVilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els…

Constitueix la vall mitjana del riu deVilamalefa riu de Vilafermosa o Major, que penetra al terme pel NW, procedent d’Aragó Puertomingalbo, i el deixa al congost de Cedraman, al SE El terme és extremament abrupte un 30% és cobert de pinedes i alzinars i un altre 30% de conreus de secà, i hi ha unes 145 ha de regadiu Els conreus principals són els cereals, els llegums i les patates La superfície mitjana per explotació és de 20 ha L’arrendament i la…

El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…

El terreny, molt muntanyós, és drenat per diversos barrancs Hi ha unes 2 000 ha ocupades per boscs i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà 1 300 ha, dedicada principalment a oliveres i garrofers, en decadència, i a cereals Al regadiu 50 ha, localitzat a la vora del Millars, hom conrea hortalisses i, darrerament, tarongers La vila 280 h 2006, fanzarins 229 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra del Millars, a l’interior d’un meandre D’origen islàmic, la carta de la població és del 1260 Fou lloc de…

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castellde Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…

Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…